A passos mannos
As camminadu a passos gigantes,
cal’animale pius intelligente,
e s’est aperta semper pius sa mente,
iscoberinde cosas inportantes.
Sos albores sempere pius distantes,
su bene, su progressu, pius presente,
e giras mundu, giras lestramente,
passant sos annos e parent istantes.
Oe ses girende pius de su normale,
curret in mes’e filos su pensare,
non ses pius tue ma s’artificiale.
Chissae sa vida at a mezzorare,
senza confunder su bene e su male,
chi bocchit sa paghe in su gherrare.
Vittorio Loche
Naschiu in Tonara su 1956 e residente in Ovodda, appassionau de poesia e carecuna orta mi diletto a iscriere.
Leggi e ascolta anche le altre poesie di inversu 02/24:
- #1 Tra fili d’oro e luce di cristallo | Isabella ChatGpt
- #2 In sa modernidade | Leonardo Berria
- #3 IA – intelligentzia artificiale | Juanne Villa
- #4 S’intellizensia artificiale | Pier Gavino Sedda
- #5 Conversando | Annalisa Soddu
- #6 È un effimero fuoco d’artificio | Cristiano Becciu-Bràina
- #7 Homine o robot? | Sebastiano Mariani
- #8 Sonetto del Deep Fake | Mauro Piredda
- #9 Intelligenza artificiale | Anna Marotto
- #10 Pensiero perfetto | Genni Piras
- #11 Senza titolo | Rosalba Satta Ceriale
- #12 Intelligentzia artifitziale | Francesca Doddo
- #13 IA: ma ses bia? | Salvatore Meloni
- #14 Sonetos pro s’Intelligenzia artifiziale | Peppe Montesu
- #15 Isabella, o s’intelligentzia artificiale | Lina Nieddu
- #16 La matematica dell’assuefazione | Giuseppina Carta
- #17 AI – IA | Antonio Murru
- #18 Modernidade | Lorenzo Brandinu
Sonetto bene sestadu!!! Bravu!